«Relats en Català» (www.relatsencatala.com) és una pàgina web que reuneix escriptors i lectors en llengua catalana. Periòdicament convoca concursos entre els seus autors —l’anomenat «Repte Clàssic»— consistent a escriure un conte sobre un tema proposat per l’últim guanyador del concurs. Aquest recull aplega els contes presentats al Repte Clàssic 384, centrat en la temàtica eròtica: relats tendres i sensuals, provocadors i brutals, originals i juganers, extrems i convencionals.

Recull d’històries de caire sexual, totalment ficció, però amb força imaginació que l’autor publica en un dels seus blogs personals. Tendències o comportaments hetero, homo i lèsbic; fantasies amb tendresa, dominació, sado, intercanvis, humor. Si aquests temes no us agraden no seguiu, si sou menors tampoc, si us plau. Si us ve de gust, benvinguts.

Una prostituta insòlita que tracta de seduir un home mentre aquest se li resisteix immòbil dins del cotxe, una jove alliberada que s’allita amb els amics, els mestres i els manaires d’un partit polític, les fantasies d’un home que es masturba al lavabo i les d’un marquès que evoca els seus amors i busca consol en una gosseta, i encara les d’un mascle solitari que tracta de trempar amb els electrodomèstics de cuina mentre hi ha qui perd el nord per una joveneta quasi nena o una dona exuberant… Deu pometes té el pomer es un recull de contes on la combinació d’ironia i d’erotisme dibuixa deu històries divertides, tan extravagants com reals, darrere de les quals s’amaguen, amb molt sentit de l’humor i sota el pseudònim d’Ofèlia Dracs, escriptors molt coneguts de la literatura catalana. Jaume Cabré, Joaquim Carbó, Jaume Fuster, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Joan Rendé, Xavier Romeu i Joaquim Soler van escriure per separat una desena de contes i els van presentar plegats al Premi La Sonrisa Vertical de 1979. En tocava un per cap, però les dues escriptores que tenien prevista la seva participació van declinar l’oferiment i dos d’ells van haver de repetir per arrodonir les deu pometes d’aquest pomer literari. El jurat els va concedir el premi, i en cap moment va sospitar que el pseudònim encobrís vuit autors que, a més, eren prou coneguts en l’àmbit de la cultura catalana. La sorpresa va ser grossa. Els autors havien acordat recuperar per la literatura catalana les maneres desimboltes i la riquesa del llenguatge popular referit a la sexualitat, però no s’esperaven que els personatges i les situacions dels diversos contes acabessin coincidint, descomptada la disparitat de les històries, en la lleugeresa i la gràcia candent de cada pàgina. Més enllà de l’erotisme, convergien en una mateixa ironia; més enllà de les normes del gènere, en una manera lúdica d’abordar la literatura. Es va publicar l’any 1980 i també es va traduir al castellà.

«El meu sexe és com una cova on vénen a morir les bestioles d’aquests senyors… Com en un cementiri d’elefants, els sexes mascles arriben i hi entren, esbufegant, a vegades ja quasi sense forces. Moren i ja està, tinc al meu damunt, o al meu darrere, o a sota meu, un altre homenot també prop de la mort, esgotat, encara que no ho sembli. El meu sexe és un cementiri d’ereccions». Així comença el diari molt informal d’una noia de la qual no sabrem el nom. Un diari que ens conta la vida sexual de la narradora, una vida fantasiosa i alegre, limitada només pels escrúpols nascuts del seu amor per l’Oskar, un suís alemany una mica tímid. Amb imaginació, tendresa i una sinceritat que no sap amagar algunes ganes d’enganyar, Cirera ens descobreix les cares múltiples i barroques d’una sexualitat assumida com una gran festa, a l’extrem oposat de la morbositat i del vici.

Paròdia pornogràfica dels manuals per a senyoretes de finals del segle XIX i principi de segle XX.

Aaaaaahhh… aplega dotze contes amb un tema comú, el sexe, escrits per dotze germans que feia molts anys que no es veien i que aquest any, finalment, van aconseguir de muntar una reunió familiar. Un llibre que us farà tornar vermells o vermelles o us posarà calentes o calents. Us ensenyarà noves tècniques. Us farà enveja. Us farà riure i, sobretot, us farà esperar l’aparició d’un nou llibre dels Miranda.

Una dona es nega a permetre que el seu marit li descordi una misteriosa cinta verda que duu al voltant del coll; una altra dona relata les seves trobades sexuals mentre una plaga letal s’estén pel planeta; una intervenció quirúrgica per perdre pes té uns resultats sinistres; una parella de detectius investiga diversos crims en companyia dels fantasmes de les noies assassinades; una dona és capaç de sentir els pensaments dels actors de les pel·lícules porno… En els vuit contes que componen aquest contundent debut literari, Carmen Maria Machado explora l’univers femení i mescla sense complexos el terror, el realisme màgic, l’erotisme, la ciència-ficció i la comèdia. Un llibre radical i provocador que juga amb els gèneres i retorça clixés. Aquí la sexualitat conflueix amb allò sinistre, el desig es fa pertorbador, l’humor deriva cap a allò grotesc i el cos i la carnalitat es converteixen en el suggestiu i inquietant centre de la creació literària.

Dos relats que ens porten al París nocturn, prostibulari i sòrdid dels anys 30. «Montmartre és vell, descolorit, deixat, obertament depravat, mercenari, vulgar. És més repugnant que no atractiu, però insidiosament repugnant, com el mateix vici». Així parla l’americà que es passeja per la plaça de Clichy mentre cerca poder exercir, tothora, fins a l’esgotament, fins a la destrucció, si cal, aquest insidiosament repugnant vici. Dones estranyes, no sempre belles, però sempre ràpides, jovenetes que fugen de casa i esdevenen autèntiques iniciades, dos homes, dos americans, que lloguen i tornen a comprar la màquina d’escriure per poder pagar-se el clau de torn, i París, un París arrogant i alhora salvatge, fet de totes les experiències i de tots els color amb què la ment, no sempre clara de Henry Miller, el vol pintar.

Zel, segons n’extraiem d’una de les accepcions del diccionari de la llengua catalana significa: «Excitació sexual periòdica dels animals superiors, que es manifesta sobretot en els vertebrats, principalment en les femelles». Les Germanes Quintana que són autores diferents, ens endinsen amb les seves narracions en el món de la sensualitat i l’erotisme aportant cada una d’elles el seu deix particular en un recull de relats curts què sens dubte, no deixaran indiferent a ningú.

En l’era del sexe 2.0, Els conys saborosos és un llibre amb una vigència insòlita. Els límits de l’experiència eròtica que plantegen els relats, la vigorosa pulsió narrativa, el tractament lingüístic contemporani i la voluntat, reeixida, de transgredir l’estreta mirada de la societat lectora, situen Els conys saborosos en línia amb la tradició eròtica europea i capaç d’assolir l’excitació intel·lectual del lector, el millor camí per arribar a un grau homologable d’excitació física. Els conys saborosos són 22 tastets íntims dels encontres sexuals que la teva fantasia sempre ha volgut tenir però, potser, no t’has atrevit a assaborir mai. L’autor et proposa un senzill esforç d’imaginació per a jugar amb l’erotisme quotidià, la sexualitat i que et sentis una mica (o molt) protagonista de les teves fantasies. Una puta que dubta de la seva sexualitat, una monja una mica embarassada, una taquillera perversa i una estudiant juganera són alguns dels personatges que et pots trobar entre tant d’erotisme. Així doncs, obre bé tots els teus sentits i disposa’t a gaudir!

L’any 1979, el llibre Deu pometes té el pomer, que va obtenir el premi La Sonrisa Vertical amb un recull de contes de tema eròtic i molt sentit de l’humor, va marcar un punt d’inflexió en la literatura catalana. D’una banda, s’obria una nova possibilitat de gènere: l’erotisme. D’altra banda, es posaven, en certa manera, de moda, els llibres escrits per més d’una mà. Ofèlia Dracs, l’autor del llibre, era un col·lectiu d’escriptors força heterogeni. Deu claus al pany no és només un joc de paraules que recorda aquell altre i que insinua el seu tema eròtic. És també un llibre que recull una herència de literatura de gènere i un estil de narrar amb diverses veus ben diferents. Els seus autors són, en molts casos, més joves i, fins i tot de vegades, més agosarats. Deu claus al pany descobreix, doncs, nous plaers de lectura i de divertiment. Anna Arumí, Lluís-Anton Baulenas, Josep Bras, Maria Jaén, Manuel Joan i Arinyó, Josep M. Morreres, Valerià Pujol, Josep-Lluís Seguí, Josep-Lluís Sotorra i Rafael Vallbona són els autors dels textos que componen Deu claus al pany (1991). Els seus anys de naixement són ben diferents, des del 1945 fins al 1963. Alguns, com Maria Jaén, Manuel Joan i Arinyó, Rafael Vallbona, Josep Bras, etc., han obtingut premis i èxits força sonats amb llibres de tema eròtic. D’altres, són prou coneguts de tothom per obres no necessàriament de gènere, però que també han rebut un molt bon acolliment entre el públic lector. Però tots ells coincideixen en una reconeguda carrera literària i en la voluntat d’oferir, amb aquesta obra col·lectiva, el màxim plaer a qui llegeixi el llibre.